empastifar

Catalan

Etymology

Variant of empastar, from pasta.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.pəs.tiˈfa]
• IPA^(key): (Valencia) [em.pas.tiˈfaɾ]

Verb

empastifar (first-person singular present empastifo, first-person singular preterite empastifí, past participle empastifat)

1. (transitive) to smear, daub
   • 1948, Prudenci Bertrana, L'impenitent:

     Taques de greixum empastifaven els mosaics ordinaris o les rajoles dels menjadors.

     Grease stains soiled the ordinary mosaics or the dining room floor tiles.

Conjugation

    Conjugation of empastifar (first conjugation)

infinitive			empastifar
gerund			empastifant
past participle				masculine		feminine
		singular		empastifat		empastifada
		plural		empastifats		empastifades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empastifo	empastifes	empastifa	empastifem	empastifeu	empastifen
	imperfect	empastifava	empastifaves	empastifava	empastifàvem	empastifàveu	empastifaven
	future	empastifaré	empastifaràs	empastifarà	empastifarem	empastifareu	empastifaran
	preterite	empastifí	empastifares	empastifà	empastifàrem	empastifàreu	empastifaren
	conditional	empastifaria	empastifaries	empastifaria	empastifaríem	empastifaríeu	empastifarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empastifi	empastifis	empastifi	empastifem	empastifeu	empastifin
	imperfect	empastifés	empastifessis	empastifés	empastiféssim	empastiféssiu	empastifessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	empastifa	empastifi	empastifem	empastifeu	empastifin
	negative (no)	—	no empastifis	no empastifi	no empastifem	no empastifeu	no empastifin

Further reading

• “empastifar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “empastifar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “empastifar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.