encadellar

Catalan

Etymology

From en- +‎ cadell (“tonguing plane”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əŋ.kə.ðəˈʎa]
• IPA^(key): (Valencia) [eŋ.ka.ðeˈʎaɾ]

Verb

encadellar (first-person singular present encadello, first-person singular preterite encadellí, past participle encadellat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. (transitive) to tongue (to join pieces of wood by means of a tongue and groove)

Conjugation

    Conjugation of encadellar (first conjugation)

infinitive			encadellar
gerund			encadellant
past participle				masculine		feminine
		singular		encadellat		encadellada
		plural		encadellats		encadellades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encadello	encadelles	encadella	encadellem	encadelleu	encadellen
	imperfect	encadellava	encadellaves	encadellava	encadellàvem	encadellàveu	encadellaven
	future	encadellaré	encadellaràs	encadellarà	encadellarem	encadellareu	encadellaran
	preterite	encadellí	encadellares	encadellà	encadellàrem	encadellàreu	encadellaren
	conditional	encadellaria	encadellaries	encadellaria	encadellaríem	encadellaríeu	encadellarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encadelli	encadellis	encadelli	encadellem	encadelleu	encadellin
	imperfect	encadellés	encadellessis	encadellés	encadelléssim	encadelléssiu	encadellessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encadella	encadelli	encadellem	encadelleu	encadellin
	negative (no)	—	no encadellis	no encadelli	no encadellem	no encadelleu	no encadellin

Derived terms

• encadellat

Further reading

• “encadellar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.