encaterinar

Catalan

Etymology

From en- +‎ Caterina +‎ -ar, after Catherine of Alexandria.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əŋ.kə.tə.ɾiˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [eŋ.ka.te.ɾiˈnaɾ]

Verb

encaterinar (first-person singular present encaterino, first-person singular preterite encateriní, past participle encaterinat)

1. (transitive) to enchant

   Synonyms: embadalir, encapritxar

Conjugation

    Conjugation of encaterinar (first conjugation)

infinitive			encaterinar
gerund			encaterinant
past participle				masculine		feminine
		singular		encaterinat		encaterinada
		plural		encaterinats		encaterinades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encaterino	encaterines	encaterina	encaterinem	encaterineu	encaterinen
	imperfect	encaterinava	encaterinaves	encaterinava	encaterinàvem	encaterinàveu	encaterinaven
	future	encaterinaré	encaterinaràs	encaterinarà	encaterinarem	encaterinareu	encaterinaran
	preterite	encateriní	encaterinares	encaterinà	encaterinàrem	encaterinàreu	encaterinaren
	conditional	encaterinaria	encaterinaries	encaterinaria	encaterinaríem	encaterinaríeu	encaterinarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encaterini	encaterinis	encaterini	encaterinem	encaterineu	encaterinin
	imperfect	encaterinés	encaterinessis	encaterinés	encaterinéssim	encaterinéssiu	encaterinessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encaterina	encaterini	encaterinem	encaterineu	encaterinin
	negative (no)	—	no encaterinis	no encaterini	no encaterinem	no encaterineu	no encaterinin

Derived terms

• encaterinament

Further reading

• “encaterinar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “encaterinar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “encaterinar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.