enfurir

Catalan

Etymology

Calque of Spanish enfurecer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əɱ.fuˈɾi]
• IPA^(key): (Valencia) [eɱ.fuˈɾiɾ]

Verb

enfurir (first-person singular present enfureixo, first-person singular preterite enfurí, past participle enfurit)

1. Alternative form of enfuriar

Conjugation

    Conjugation of enfurir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			enfurir
gerund			enfurint
past participle				masculine		feminine
		singular		enfurit		enfurida
		plural		enfurits		enfurides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enfureixo	enfureixes	enfureix	enfurim	enfuriu	enfureixen
	imperfect	enfuria	enfuries	enfuria	enfuríem	enfuríeu	enfurien
	future	enfuriré	enfuriràs	enfurirà	enfurirem	enfurireu	enfuriran
	preterite	enfurí	enfurires	enfurí	enfurírem	enfuríreu	enfuriren
	conditional	enfuriria	enfuriries	enfuriria	enfuriríem	enfuriríeu	enfuririen
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enfureixi	enfureixis	enfureixi	enfurim	enfuriu	enfureixin
	imperfect	enfurís	enfurissis	enfurís	enfuríssim	enfuríssiu	enfurissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enfureix	enfureixi	enfurim	enfuriu	enfureixin
	negative (no)	—	no enfureixis	no enfureixi	no enfurim	no enfuriu	no enfureixin

Further reading

• “enfurir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “enfurir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “enfurir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.