enfuriar

Catalan

Alternative forms

• enfurir

Etymology

From en- +‎ fúria +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əɱ.fu.ɾiˈa]
• IPA^(key): (Valencia) [eɱ.fu.ɾiˈaɾ]

Verb

enfuriar (first-person singular present enfurio, first-person singular preterite enfurií, past participle enfuriat)

1. (transitive) to infuriate, enrage
2. (intransitive, takes a reflexive pronoun) to become furious, fly into a rage
3. (figurative, intransitive, takes a reflexive pronoun) to become rough (of the sea)

Conjugation

    Conjugation of enfuriar (first conjugation)

infinitive			enfuriar
gerund			enfuriant
past participle				masculine		feminine
		singular		enfuriat		enfuriada
		plural		enfuriats		enfuriades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enfurio	enfuries	enfuria	enfuriem	enfurieu	enfurien
	imperfect	enfuriava	enfuriaves	enfuriava	enfuriàvem	enfuriàveu	enfuriaven
	future	enfuriaré	enfuriaràs	enfuriarà	enfuriarem	enfuriareu	enfuriaran
	preterite	enfurií	enfuriares	enfurià	enfuriàrem	enfuriàreu	enfuriaren
	conditional	enfuriaria	enfuriaries	enfuriaria	enfuriaríem	enfuriaríeu	enfuriarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enfuriï	enfuriïs	enfuriï	enfuriem	enfurieu	enfuriïn
	imperfect	enfuriés	enfuriessis	enfuriés	enfuriéssim	enfuriéssiu	enfuriessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enfuria	enfuriï	enfuriem	enfurieu	enfuriïn
	negative (no)	—	no enfuriïs	no enfuriï	no enfuriem	no enfurieu	no enfuriïn

Related terms

• enfurismar

Further reading

• “enfuriar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “enfuriar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “enfuriar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.