engroguir

Catalan

Etymology

From en- +‎ groc +‎ -ir.

Verb

engroguir (first-person singular present engrogueixo, first-person singular preterite engroguí, past participle engroguit)

1. (transitive) to yellow (make yellow)
2. (takes a reflexive pronoun, intransitive) to yellow (become yellow)

Conjugation

    Conjugation of engroguir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			engroguir
gerund			engroguint
past participle				masculine		feminine
		singular		engroguit		engroguida
		plural		engroguits		engroguides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	engrogueixo	engrogueixes	engrogueix	engroguim	engroguiu	engrogueixen
	imperfect	engroguia	engroguies	engroguia	engroguíem	engroguíeu	engroguien
	future	engroguiré	engroguiràs	engroguirà	engroguirem	engroguireu	engroguiran
	preterite	engroguí	engroguires	engroguí	engroguírem	engroguíreu	engroguiren
	conditional	engroguiria	engroguiries	engroguiria	engroguiríem	engroguiríeu	engroguirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	engrogueixi	engrogueixis	engrogueixi	engroguim	engroguiu	engrogueixin
	imperfect	engroguís	engroguissis	engroguís	engroguíssim	engroguíssiu	engroguissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	engrogueix	engrogueixi	engroguim	engroguiu	engrogueixin
	negative (no)	—	no engrogueixis	no engrogueixi	no engroguim	no engroguiu	no engrogueixin

Derived terms

• engroguiment

Further reading

• “engroguir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024