enllestir

Catalan

Etymology

From en- +‎ llest +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əɲ.ʎəsˈti]
• IPA^(key): (Valencia) [eɲ.ʎesˈtiɾ]

Verb

enllestir (first-person singular present enllesteixo, first-person singular preterite enllestí, past participle enllestit)

1. (transitive) to sort out; carry out
2. (transitive) to bring to a close, finish

   Synonyms: acabar, finir

3. (takes a reflexive pronoun) to hurry up

   Synonym: apressar-se

Conjugation

    Conjugation of enllestir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			enllestir
gerund			enllestint
past participle				masculine		feminine
		singular		enllestit		enllestida
		plural		enllestits		enllestides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enllesteixo	enllesteixes	enllesteix	enllestim	enllestiu	enllesteixen
	imperfect	enllestia	enllesties	enllestia	enllestíem	enllestíeu	enllestien
	future	enllestiré	enllestiràs	enllestirà	enllestirem	enllestireu	enllestiran
	preterite	enllestí	enllestires	enllestí	enllestírem	enllestíreu	enllestiren
	conditional	enllestiria	enllestiries	enllestiria	enllestiríem	enllestiríeu	enllestirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enllesteixi	enllesteixis	enllesteixi	enllestim	enllestiu	enllesteixin
	imperfect	enllestís	enllestissis	enllestís	enllestíssim	enllestíssiu	enllestissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enllesteix	enllesteixi	enllestim	enllestiu	enllesteixin
	negative (no)	—	no enllesteixis	no enllesteixi	no enllestim	no enllestiu	no enllesteixin

Related terms

• enllestiment

Further reading

• “enllestir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “enllestir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “enllestir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.