esclatar

Catalan

Etymology

From the onomatopoeic root klatt-.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.kləˈta]
• IPA^(key): (Valencian) [es.klaˈtaɾ]
• Homophone: esclatà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

esclatar (first-person singular present esclato, first-person singular preterite esclatí, past participle esclatat)

1. to burst, explode making a loud noise and discharging fragments

   Synonyms: esclafir, petar, rebentar

2. (weather, of a tempest) to start
3. to bloom (of a flower)
4. (figurative) to explode (lose one's temper)

Conjugation

    Conjugation of esclatar (first conjugation)

infinitive			esclatar
gerund			esclatant
past participle				masculine		feminine
		singular		esclatat		esclatada
		plural		esclatats		esclatades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esclato	esclates	esclata	esclatem	esclateu	esclaten
	imperfect	esclatava	esclataves	esclatava	esclatàvem	esclatàveu	esclataven
	future	esclataré	esclataràs	esclatarà	esclatarem	esclatareu	esclataran
	preterite	esclatí	esclatares	esclatà	esclatàrem	esclatàreu	esclataren
	conditional	esclataria	esclataries	esclataria	esclataríem	esclataríeu	esclatarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esclati	esclatis	esclati	esclatem	esclateu	esclatin
	imperfect	esclatés	esclatessis	esclatés	esclatéssim	esclatéssiu	esclatessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esclata	esclati	esclatem	esclateu	esclatin
	negative (no)	—	no esclatis	no esclati	no esclatem	no esclateu	no esclatin