escopinar

Catalan

Alternative forms

• escopinyar

Etymology

From escopina (“spit, saliva”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əs.ku.piˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.ko.piˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [es.ko.piˈnaɾ]

Verb

escopinar (first-person singular present escopino, first-person singular preterite escopiní, past participle escopinat)

1. (intransitive) to spit

   Synonym: escopir

Conjugation

    Conjugation of escopinar (first conjugation)

infinitive			escopinar
gerund			escopinant
past participle				masculine		feminine
		singular		escopinat		escopinada
		plural		escopinats		escopinades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escopino	escopines	escopina	escopinem	escopineu	escopinen
	imperfect	escopinava	escopinaves	escopinava	escopinàvem	escopinàveu	escopinaven
	future	escopinaré	escopinaràs	escopinarà	escopinarem	escopinareu	escopinaran
	preterite	escopiní	escopinares	escopinà	escopinàrem	escopinàreu	escopinaren
	conditional	escopinaria	escopinaries	escopinaria	escopinaríem	escopinaríeu	escopinarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escopini	escopinis	escopini	escopinem	escopineu	escopinin
	imperfect	escopinés	escopinessis	escopinés	escopinéssim	escopinéssiu	escopinessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	escopina	escopini	escopinem	escopineu	escopinin
	negative (no)	—	no escopinis	no escopini	no escopinem	no escopineu	no escopinin

Further reading

• “escopinar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.