esgüellar

Catalan

Etymology

Onomatopoeic.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.ɡwəˈʎa]
• IPA^(key): (Valencian) [ez.ɣweˈʎaɾ]

Verb

esgüellar (first-person singular present esgüello, first-person singular preterite esgüellí, past participle esgüellat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/

1. (intransitive) to squeal, to squeak

Conjugation

    Conjugation of esgüellar (first conjugation)

infinitive			esgüellar
gerund			esgüellant
past participle				masculine		feminine
		singular		esgüellat		esgüellada
		plural		esgüellats		esgüellades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgüello	esgüelles	esgüella	esgüellem	esgüelleu	esgüellen
	imperfect	esgüellava	esgüellaves	esgüellava	esgüellàvem	esgüellàveu	esgüellaven
	future	esgüellaré	esgüellaràs	esgüellarà	esgüellarem	esgüellareu	esgüellaran
	preterite	esgüellí	esgüellares	esgüellà	esgüellàrem	esgüellàreu	esgüellaren
	conditional	esgüellaria	esgüellaries	esgüellaria	esgüellaríem	esgüellaríeu	esgüellarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgüelli	esgüellis	esgüelli	esgüellem	esgüelleu	esgüellin
	imperfect	esgüellés	esgüellessis	esgüellés	esgüelléssim	esgüelléssiu	esgüellessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esgüella	esgüelli	esgüellem	esgüelleu	esgüellin
	negative (no)	—	no esgüellis	no esgüelli	no esgüellem	no esgüelleu	no esgüellin

Derived terms

• esgüell

Further reading

• “esgüellar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.