esgarrapar

Catalan

Etymology

Blend of esgarrar +‎ arrapar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.ɡə.rəˈpa]
• IPA^(key): (Valencia) [ez.ɣa.raˈpaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)
• Homophone: esgarrapà

Verb

esgarrapar (first-person singular present esgarrapo, first-person singular preterite esgarrapí, past participle esgarrapat)

1. (transitive) to scratch

Conjugation

    Conjugation of esgarrapar (first conjugation)

infinitive			esgarrapar
gerund			esgarrapant
past participle				masculine		feminine
		singular		esgarrapat		esgarrapada
		plural		esgarrapats		esgarrapades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgarrapo	esgarrapes	esgarrapa	esgarrapem	esgarrapeu	esgarrapen
	imperfect	esgarrapava	esgarrapaves	esgarrapava	esgarrapàvem	esgarrapàveu	esgarrapaven
	future	esgarraparé	esgarraparàs	esgarraparà	esgarraparem	esgarrapareu	esgarraparan
	preterite	esgarrapí	esgarrapares	esgarrapà	esgarrapàrem	esgarrapàreu	esgarraparen
	conditional	esgarraparia	esgarraparies	esgarraparia	esgarraparíem	esgarraparíeu	esgarraparien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgarrapi	esgarrapis	esgarrapi	esgarrapem	esgarrapeu	esgarrapin
	imperfect	esgarrapés	esgarrapessis	esgarrapés	esgarrapéssim	esgarrapéssiu	esgarrapessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esgarrapa	esgarrapi	esgarrapem	esgarrapeu	esgarrapin
	negative (no)	—	no esgarrapis	no esgarrapi	no esgarrapem	no esgarrapeu	no esgarrapin

Derived terms

• esgarrapada