estavellar

Catalan

Etymology

From es- +‎ tavella (“seedpod”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əs.tə.βəˈʎa]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.tə.vəˈʎa]
• IPA^(key): (Valencian) [es.ta.veˈʎaɾ]

Verb

estavellar (first-person singular present estavello, first-person singular preterite estavellí, past participle estavellat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/

1. (transitive) to shell (to remove the husk from)
2. (transitive) to smash, to shatter
3. (intransitive, takes a reflexive pronoun) to smash, to shatter

Conjugation

    Conjugation of estavellar (first conjugation)

infinitive			estavellar
gerund			estavellant
past participle				masculine		feminine
		singular		estavellat		estavellada
		plural		estavellats		estavellades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estavello	estavelles	estavella	estavellem	estavelleu	estavellen
	imperfect	estavellava	estavellaves	estavellava	estavellàvem	estavellàveu	estavellaven
	future	estavellaré	estavellaràs	estavellarà	estavellarem	estavellareu	estavellaran
	preterite	estavellí	estavellares	estavellà	estavellàrem	estavellàreu	estavellaren
	conditional	estavellaria	estavellaries	estavellaria	estavellaríem	estavellaríeu	estavellarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estavelli	estavellis	estavelli	estavellem	estavelleu	estavellin
	imperfect	estavellés	estavellessis	estavellés	estavelléssim	estavelléssiu	estavellessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	estavella	estavelli	estavellem	estavelleu	estavellin
	negative (no)	—	no estavellis	no estavelli	no estavellem	no estavelleu	no estavellin

Derived terms

• estavellament

Further reading

• “estavellar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.