il·luminar

See also: illuminar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin illūmināre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [il.lu.miˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [il.lu.miˈnaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

il·luminar (first-person singular present il·lumino, first-person singular preterite il·luminí, past participle il·luminat)

1. to light, to illuminate

Conjugation

    Conjugation of il·luminar (first conjugation)

infinitive			il·luminar
gerund			il·luminant
past participle				masculine		feminine
		singular		il·luminat		il·luminada
		plural		il·luminats		il·luminades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	il·lumino	il·lumines	il·lumina	il·luminem	il·lumineu	il·luminen
	imperfect	il·luminava	il·luminaves	il·luminava	il·luminàvem	il·luminàveu	il·luminaven
	future	il·luminaré	il·luminaràs	il·luminarà	il·luminarem	il·luminareu	il·luminaran
	preterite	il·luminí	il·luminares	il·luminà	il·luminàrem	il·luminàreu	il·luminaren
	conditional	il·luminaria	il·luminaries	il·luminaria	il·luminaríem	il·luminaríeu	il·luminarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	il·lumini	il·luminis	il·lumini	il·luminem	il·lumineu	il·luminin
	imperfect	il·luminés	il·luminessis	il·luminés	il·luminéssim	il·luminéssiu	il·luminessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	il·lumina	il·lumini	il·luminem	il·lumineu	il·luminin
	negative (no)	—	no il·luminis	no il·lumini	no il·luminem	no il·lumineu	no il·luminin

Related terms

• il·luminació