mendicar

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin mendīcāre (“to beg”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [mən.diˈka]
• IPA^(key): (Valencia) [men.diˈkaɾ]

Verb

mendicar (first-person singular present mendico, first-person singular preterite mendiquí, past participle mendicat)

1. (transitive, intransitive) to beg

Conjugation

    Conjugation of mendicar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			mendicar
gerund			mendicant
past participle				masculine		feminine
		singular		mendicat		mendicada
		plural		mendicats		mendicades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	mendico	mendiques	mendica	mendiquem	mendiqueu	mendiquen
	imperfect	mendicava	mendicaves	mendicava	mendicàvem	mendicàveu	mendicaven
	future	mendicaré	mendicaràs	mendicarà	mendicarem	mendicareu	mendicaran
	preterite	mendiquí	mendicares	mendicà	mendicàrem	mendicàreu	mendicaren
	conditional	mendicaria	mendicaries	mendicaria	mendicaríem	mendicaríeu	mendicarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	mendiqui	mendiquis	mendiqui	mendiquem	mendiqueu	mendiquin
	imperfect	mendiqués	mendiquessis	mendiqués	mendiquéssim	mendiquéssiu	mendiquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	mendica	mendiqui	mendiquem	mendiqueu	mendiquin
	negative (no)	—	no mendiquis	no mendiqui	no mendiquem	no mendiqueu	no mendiquin

Synonyms

• (intransitive): captar

Related terms

• mendicant

Further reading

• “mendicar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.