ormejar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *hormizāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ur.məˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [or.məˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [oɾ.meˈd͡ʒaɾ]

Verb

ormejar (first-person singular present ormejo, first-person singular preterite ormegí, past participle ormejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to harness

   Synonym: aparellar

2. (transitive, nautical) to rig

   Synonym: aparellar

Conjugation

    Conjugation of ormejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			ormejar
gerund			ormejant
past participle				masculine		feminine
		singular		ormejat		ormejada
		plural		ormejats		ormejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ormejo	ormeges	ormeja	ormegem	ormegeu	ormegen
	imperfect	ormejava	ormejaves	ormejava	ormejàvem	ormejàveu	ormejaven
	future	ormejaré	ormejaràs	ormejarà	ormejarem	ormejareu	ormejaran
	preterite	ormegí	ormejares	ormejà	ormejàrem	ormejàreu	ormejaren
	conditional	ormejaria	ormejaries	ormejaria	ormejaríem	ormejaríeu	ormejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ormegi	ormegis	ormegi	ormegem	ormegeu	ormegin
	imperfect	ormegés	ormegessis	ormegés	ormegéssim	ormegéssiu	ormegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	ormeja	ormegi	ormegem	ormegeu	ormegin
	negative (no)	—	no ormegis	no ormegi	no ormegem	no ormegeu	no ormegin

Derived terms

• ormeig

Further reading

• “ormejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “ormejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ormejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.