pertànyer

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan tànyer, itself from Latin tangere (“touch”), and influenced by the derivative pertingere (“to stretch out, extend, arrive, reach, obtain”) and by pertinēre (“to pertain”), which gave Old Catalan pertenir (eventually being replaced by pertànyer).^[1]

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [pərˈta.ɲə]
IPA^(key): (Valencia) [peɾˈta.ɲeɾ]

Verb

pertànyer (first-person singular present pertanyo, first-person singular preterite pertanyí, past participle pertangut or pertanyut)

to belong, to pertain

Conjugation

Conjugation of pertànyer (second conjugation, irregular)

person		singular			plural
infinitive			pertànyer
gerund			pertanyent
past participle				masculine		feminine
		singular		pertangut, pertanyut		pertanguda, pertanyuda
		plural		pertanguts, pertanyuts		pertangudes, pertanyudes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	pertanyo	pertanys	pertany	pertanyem	pertanyeu	pertanyen
	imperfect	pertanyia	pertanyies	pertanyia	pertanyíem	pertanyíeu	pertanyien
	future	pertanyeré	pertanyeràs	pertanyerà	pertanyerem	pertanyereu	pertanyeran
	preterite	pertanyí	pertanyeres	pertanyé	pertanyérem	pertanyéreu	pertanyeren
	conditional	pertanyeria	pertanyeries	pertanyeria	pertanyeríem	pertanyeríeu	pertanyerien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	pertanyi	pertanyis	pertanyi	pertanyem	pertanyeu	pertanyin
	imperfect	pertanyés	pertanyessis	pertanyés	pertanyéssim	pertanyéssiu	pertanyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	pertany	pertanyi	pertanyem	pertanyeu	pertanyin
	negative (no)	—	no pertanyis	no pertanyi	no pertanyem	no pertanyeu	no pertanyin

Related terms

References

^ “pertànyer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024