plaçar

Catalan

Etymology

Borrowed from French placer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pləˈsa]
• IPA^(key): (Valencia) [plaˈsaɾ]

Verb

plaçar (first-person singular present plaço, first-person singular preterite plací, past participle plaçat)

1. (transitive) to place

   Synonym: emplaçar

Conjugation

    Conjugation of plaçar (first conjugation, ç-c alternation)

infinitive			plaçar
gerund			plaçant
past participle				masculine		feminine
		singular		plaçat		plaçada
		plural		plaçats		plaçades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	plaço	places	plaça	placem	placeu	placen
	imperfect	plaçava	plaçaves	plaçava	plaçàvem	plaçàveu	plaçaven
	future	plaçaré	plaçaràs	plaçarà	plaçarem	plaçareu	plaçaran
	preterite	plací	plaçares	plaçà	plaçàrem	plaçàreu	plaçaren
	conditional	plaçaria	plaçaries	plaçaria	plaçaríem	plaçaríeu	plaçarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	placi	placis	placi	placem	placeu	placin
	imperfect	placés	placessis	placés	placéssim	placéssiu	placessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	plaça	placi	placem	placeu	placin
	negative (no)	—	no placis	no placi	no placem	no placeu	no placin

Derived terms

• desplaçar

Related terms

• plaça

Further reading

• “plaçar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.