propendir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin prōpendēre, with normal change of conjugation to -ir.

Verb

propendir (first-person singular present propendeixo, first-person singular preterite propendí, past participle propendit)

1. (intransitive) to be inclined to, to tend to

   Synonym: tendir

Conjugation

    Conjugation of propendir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			propendir
gerund			propendint
past participle				masculine		feminine
		singular		propendit		propendida
		plural		propendits		propendides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	propendeixo	propendeixes	propendeix	propendim	propendiu	propendeixen
	imperfect	propendia	propendies	propendia	propendíem	propendíeu	propendien
	future	propendiré	propendiràs	propendirà	propendirem	propendireu	propendiran
	preterite	propendí	propendires	propendí	propendírem	propendíreu	propendiren
	conditional	propendiria	propendiries	propendiria	propendiríem	propendiríeu	propendirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	propendeixi	propendeixis	propendeixi	propendim	propendiu	propendeixin
	imperfect	propendís	propendissis	propendís	propendíssim	propendíssiu	propendissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	propendeix	propendeixi	propendim	propendiu	propendeixin
	negative (no)	—	no propendeixis	no propendeixi	no propendim	no propendiu	no propendeixin

Related terms

• propens
• propensió

Further reading

• “propendir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “propendir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “propendir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “propendir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.