rejovenir

Catalan

Etymology

From re- +‎ jove +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [rə.ʒu.βəˈni]
• IPA^(key): (Balearic) [rə.ʒo.vəˈni]
• IPA^(key): (Valencian) [re.d͡ʒo.veˈniɾ]
• Homophone: rejovení
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

rejovenir (first-person singular present rejoveneixo, first-person singular preterite rejovení, past participle rejovenit)

1. (transitive) to rejuvenate

Conjugation

    Conjugation of rejovenir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			rejovenir
gerund			rejovenint
past participle				masculine		feminine
		singular		rejovenit		rejovenida
		plural		rejovenits		rejovenides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rejoveneixo	rejoveneixes	rejoveneix	rejovenim	rejoveniu	rejoveneixen
	imperfect	rejovenia	rejovenies	rejovenia	rejoveníem	rejoveníeu	rejovenien
	future	rejoveniré	rejoveniràs	rejovenirà	rejovenirem	rejovenireu	rejoveniran
	preterite	rejovení	rejovenires	rejovení	rejovenírem	rejoveníreu	rejoveniren
	conditional	rejoveniria	rejoveniries	rejoveniria	rejoveniríem	rejoveniríeu	rejovenirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rejoveneixi	rejoveneixis	rejoveneixi	rejovenim	rejoveniu	rejoveneixin
	imperfect	rejovenís	rejovenissis	rejovenís	rejoveníssim	rejoveníssiu	rejovenissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	rejoveneix	rejoveneixi	rejovenim	rejoveniu	rejoveneixin
	negative (no)	—	no rejoveneixis	no rejoveneixi	no rejovenim	no rejoveniu	no rejoveneixin

Derived terms

• rejoveniment

Further reading

• “rejovenir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rejovenir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “rejovenir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rejovenir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.