renillar

Catalan

Etymology

From re- +‎ *enillar, from Vulgar Latin *hinnītulare, from Latin hinnītus (“neigh”), from hinniō (“to neigh, to whinny”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rə.niˈʎa]
• IPA^(key): (Valencia) [re.niˈʎaɾ]

Verb

renillar (first-person singular present renillo, first-person singular preterite renillí, past participle renillat)

1. to neigh

Conjugation

    Conjugation of renillar (first conjugation)

infinitive			renillar
gerund			renillant
past participle				masculine		feminine
		singular		renillat		renillada
		plural		renillats		renillades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	renillo	renilles	renilla	renillem	renilleu	renillen
	imperfect	renillava	renillaves	renillava	renillàvem	renillàveu	renillaven
	future	renillaré	renillaràs	renillarà	renillarem	renillareu	renillaran
	preterite	renillí	renillares	renillà	renillàrem	renillàreu	renillaren
	conditional	renillaria	renillaries	renillaria	renillaríem	renillaríeu	renillarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	renilli	renillis	renilli	renillem	renilleu	renillin
	imperfect	renillés	renillessis	renillés	renilléssim	renilléssiu	renillessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	renilla	renilli	renillem	renilleu	renillin
	negative (no)	—	no renillis	no renilli	no renillem	no renilleu	no renillin

Derived terms

• renill

Further reading

• “renillar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.