subduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin subdūcere; adapted to inherited forms such as conduir. Cognate with English subdue.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [sub.duˈi]
• IPA^(key): (Valencian) [sub.duˈiɾ]

Verb

subduir (first-person singular present subdueixo, first-person singular preterite subduí, past participle subduït)

1. (transitive, geology) to subduct

Conjugation

    Conjugation of subduir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			subduir
gerund			subduint
past participle				masculine		feminine
		singular		subduït		subduïda
		plural		subduïts		subduïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	subdueixo	subdueixes	subdueix	subduïm	subduïu	subdueixen
	imperfect	subduïa	subduïes	subduïa	subduíem	subduíeu	subduïen
	future	subduiré	subduiràs	subduirà	subduirem	subduireu	subduiran
	preterite	subduí	subduïres	subduí	subduírem	subduíreu	subduïren
	conditional	subduiria	subduiries	subduiria	subduiríem	subduiríeu	subduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	subdueixi	subdueixis	subdueixi	subduïm	subduïu	subdueixin
	imperfect	subduís	subduïssis	subduís	subduíssim	subduíssiu	subduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	subdueix	subdueixi	subduïm	subduïu	subdueixin
	negative (no)	—	no subdueixis	no subdueixi	no subduïm	no subduïu	no subdueixin

Related terms

• subducció

Further reading

• “subduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.