triomfar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin triumphāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [tɾi.umˈfa]
• IPA^(key): (Balearic) [tɾi.omˈfa]
• IPA^(key): (Valencia) [tɾi.omˈfaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

triomfar (first-person singular present triomfo, first-person singular preterite triomfí, past participle triomfat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (intransitive) to triumph, to succeed [with sobre ‘over’]

Conjugation

    Conjugation of triomfar (first conjugation)

infinitive			triomfar
gerund			triomfant
past participle				masculine		feminine
		singular		triomfat		triomfada
		plural		triomfats		triomfades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	triomfo	triomfes	triomfa	triomfem	triomfeu	triomfen
	imperfect	triomfava	triomfaves	triomfava	triomfàvem	triomfàveu	triomfaven
	future	triomfaré	triomfaràs	triomfarà	triomfarem	triomfareu	triomfaran
	preterite	triomfí	triomfares	triomfà	triomfàrem	triomfàreu	triomfaren
	conditional	triomfaria	triomfaries	triomfaria	triomfaríem	triomfaríeu	triomfarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	triomfi	triomfis	triomfi	triomfem	triomfeu	triomfin
	imperfect	triomfés	triomfessis	triomfés	triomféssim	triomféssiu	triomfessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	triomfa	triomfi	triomfem	triomfeu	triomfin
	negative (no)	—	no triomfis	no triomfi	no triomfem	no triomfeu	no triomfin

Derived terms

• triomfant

Related terms

• triomf
• triomfador
• triomfal

Further reading

• “triomfar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “triomfar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “triomfar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “triomfar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.