acaronar

Catalan

Etymology

From a +‎ carona +‎ -ar.

Pronunciation

IPA^(key): (Central) [ə.kə.ɾuˈna]
IPA^(key): (Balearic) [ə.kə.ɾoˈna]
IPA^(key): (Valencia) [a.ka.ɾoˈnaɾ]

Verb

acaronar (first-person singular present acarono, first-person singular preterite acaroní, past participle acaronat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

to hold someone you love closer
to cuddle
to embrace
to protect
to caress

Conjugation

Conjugation of acaronar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			acaronar
gerund			acaronant
past participle				masculine		feminine
		singular		acaronat		acaronada
		plural		acaronats		acaronades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	acarono	acarones	acarona	acaronem	acaroneu	acaronen
	imperfect	acaronava	acaronaves	acaronava	acaronàvem	acaronàveu	acaronaven
	future	acaronaré	acaronaràs	acaronarà	acaronarem	acaronareu	acaronaran
	preterite	acaroní	acaronares	acaronà	acaronàrem	acaronàreu	acaronaren
	conditional	acaronaria	acaronaries	acaronaria	acaronaríem	acaronaríeu	acaronarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	acaroni	acaronis	acaroni	acaronem	acaroneu	acaronin
	imperfect	acaronés	acaronessis	acaronés	acaronéssim	acaronéssiu	acaronessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	acarona	acaroni	acaronem	acaroneu	acaronin
	negative (no)	—	no acaronis	no acaroni	no acaronem	no acaroneu	no acaronin

“acaronar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“acaronar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“acaronar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“acaronar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.