amuntonar

Catalan

Etymology

From a- +‎ muntó +‎ -ar.

Verb

amuntonar (first-person singular present amuntono, first-person singular preterite amuntoní, past participle amuntonat)(Valencia, Alghero)

1. (transitive) to pile up
2. (transitive, figurative) to pile up to accumulate
3. (intransitive, takes a reflexive pronoun) to pile up, to accumulate

Conjugation

    Conjugation of amuntonar (first conjugation)

infinitive			amuntonar
gerund			amuntonant
past participle				masculine		feminine
		singular		amuntonat		amuntonada
		plural		amuntonats		amuntonades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	amuntono	amuntones	amuntona	amuntonem	amuntoneu	amuntonen
	imperfect	amuntonava	amuntonaves	amuntonava	amuntonàvem	amuntonàveu	amuntonaven
	future	amuntonaré	amuntonaràs	amuntonarà	amuntonarem	amuntonareu	amuntonaran
	preterite	amuntoní	amuntonares	amuntonà	amuntonàrem	amuntonàreu	amuntonaren
	conditional	amuntonaria	amuntonaries	amuntonaria	amuntonaríem	amuntonaríeu	amuntonarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	amuntoni	amuntonis	amuntoni	amuntonem	amuntoneu	amuntonin
	imperfect	amuntonés	amuntonessis	amuntonés	amuntonéssim	amuntonéssiu	amuntonessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	amuntona	amuntoni	amuntonem	amuntoneu	amuntonin
	negative (no)	—	no amuntonis	no amuntoni	no amuntonem	no amuntoneu	no amuntonin

Synonyms

• amuntegar

Further reading

• “amuntonar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “amuntonar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.