arruïnar

See also: arruinar

Catalan

Etymology

From a- +‎ ruïna +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ru.iˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [a.ru.iˈnaɾ]

Verb

arruïnar (first-person singular present arruïno, first-person singular preterite arruïní, past participle arruïnat)

1. to ruin
2. to bankrupt

Conjugation

    Conjugation of arruïnar (first conjugation)

infinitive			arruïnar
gerund			arruïnant
past participle				masculine		feminine
		singular		arruïnat		arruïnada
		plural		arruïnats		arruïnades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	arruïno	arruïnes	arruïna	arruïnem	arruïneu	arruïnen
	imperfect	arruïnava	arruïnaves	arruïnava	arruïnàvem	arruïnàveu	arruïnaven
	future	arruïnaré	arruïnaràs	arruïnarà	arruïnarem	arruïnareu	arruïnaran
	preterite	arruïní	arruïnares	arruïnà	arruïnàrem	arruïnàreu	arruïnaren
	conditional	arruïnaria	arruïnaries	arruïnaria	arruïnaríem	arruïnaríeu	arruïnarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	arruïni	arruïnis	arruïni	arruïnem	arruïneu	arruïnin
	imperfect	arruïnés	arruïnessis	arruïnés	arruïnéssim	arruïnéssiu	arruïnessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	arruïna	arruïni	arruïnem	arruïneu	arruïnin
	negative (no)	—	no arruïnis	no arruïni	no arruïnem	no arruïneu	no arruïnin

Further reading

• “arruïnar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “arruïnar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “arruïnar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.