emblanquir

Catalan

Etymology

From en- +‎ blanc +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.bləŋˈki]
• IPA^(key): (Valencian) [em.blaŋˈkiɾ]

Verb

emblanquir (first-person singular present emblanqueixo, first-person singular preterite emblanquí, past participle emblanquit)

1. (transitive) to whiten
2. (intransitive, takes a reflexive pronoun) to whiten

Conjugation

    Conjugation of emblanquir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			emblanquir
gerund			emblanquint
past participle				masculine		feminine
		singular		emblanquit		emblanquida
		plural		emblanquits		emblanquides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emblanqueixo	emblanqueixes	emblanqueix	emblanquim	emblanquiu	emblanqueixen
	imperfect	emblanquia	emblanquies	emblanquia	emblanquíem	emblanquíeu	emblanquien
	future	emblanquiré	emblanquiràs	emblanquirà	emblanquirem	emblanquireu	emblanquiran
	preterite	emblanquí	emblanquires	emblanquí	emblanquírem	emblanquíreu	emblanquiren
	conditional	emblanquiria	emblanquiries	emblanquiria	emblanquiríem	emblanquiríeu	emblanquirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emblanqueixi	emblanqueixis	emblanqueixi	emblanquim	emblanquiu	emblanqueixin
	imperfect	emblanquís	emblanquissis	emblanquís	emblanquíssim	emblanquíssiu	emblanquissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	emblanqueix	emblanqueixi	emblanquim	emblanquiu	emblanqueixin
	negative (no)	—	no emblanqueixis	no emblanqueixi	no emblanquim	no emblanquiu	no emblanqueixin

Derived terms

• emblanquiment

Further reading

• “emblanquir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.