encreuar

Catalan

Etymology

From en- +‎ creuar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əŋ.kɾəˈwa]
• IPA^(key): (Valencia) [eŋ.kɾeˈwaɾ]

Verb

encreuar (first-person singular present encreuo, first-person singular preterite encreuí, past participle encreuat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. to cross
2. to blend, to mix together

Conjugation

    Conjugation of encreuar (first conjugation)

infinitive			encreuar
gerund			encreuant
past participle				masculine		feminine
		singular		encreuat		encreuada
		plural		encreuats		encreuades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encreuo	encreues	encreua	encreuem	encreueu	encreuen
	imperfect	encreuava	encreuaves	encreuava	encreuàvem	encreuàveu	encreuaven
	future	encreuaré	encreuaràs	encreuarà	encreuarem	encreuareu	encreuaran
	preterite	encreuí	encreuares	encreuà	encreuàrem	encreuàreu	encreuaren
	conditional	encreuaria	encreuaries	encreuaria	encreuaríem	encreuaríeu	encreuarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encreui	encreuis	encreui	encreuem	encreueu	encreuin
	imperfect	encreués	encreuessis	encreués	encreuéssim	encreuéssiu	encreuessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encreua	encreui	encreuem	encreueu	encreuin
	negative (no)	—	no encreuis	no encreui	no encreuem	no encreueu	no encreuin

Derived terms

• encreuament