engaltar

Catalan

Etymology

From en- +‎ galta (“cheek”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əŋ.ɡəlˈta]
• IPA^(key): (Valencian) [eŋ.ɡalˈtaɾ]

Verb

engaltar (first-person singular present engalto, first-person singular preterite engaltí, past participle engaltat)

1. to aim a long-barreled firearm

Conjugation

    Conjugation of engaltar (first conjugation)

infinitive			engaltar
gerund			engaltant
past participle				masculine		feminine
		singular		engaltat		engaltada
		plural		engaltats		engaltades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	engalto	engaltes	engalta	engaltem	engalteu	engalten
	imperfect	engaltava	engaltaves	engaltava	engaltàvem	engaltàveu	engaltaven
	future	engaltaré	engaltaràs	engaltarà	engaltarem	engaltareu	engaltaran
	preterite	engaltí	engaltares	engaltà	engaltàrem	engaltàreu	engaltaren
	conditional	engaltaria	engaltaries	engaltaria	engaltaríem	engaltaríeu	engaltarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	engalti	engaltis	engalti	engaltem	engalteu	engaltin
	imperfect	engaltés	engaltessis	engaltés	engaltéssim	engaltéssiu	engaltessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	engalta	engalti	engaltem	engalteu	engaltin
	negative (no)	—	no engaltis	no engalti	no engaltem	no engalteu	no engaltin

Further reading

• “engaltar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “engaltar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “engaltar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “engaltar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.