enlluernar

Catalan

Etymology

From en- +‎ lluerna +‎ -ar.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [əɲ.ʎu.ərˈna]
IPA^(key): (Valencia) [eɲ.ʎu.eɾˈnaɾ]
Homophone: enlluernà
Rhymes: -a(ɾ)

Verb

enlluernar (first-person singular present enlluerno, first-person singular preterite enlluerní, past participle enlluernat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

(transitive) to dazzle, blind
Tot d'una el sol fa brillar els recs, que enlluernen.
All at once, the sun makes the ditches shine, which dazzles.
(figurative, transitive) to dazzle
Vull que els enlluernis.
I want you to dazzle them.

Conjugation

Conjugation of enlluernar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			enlluernar
gerund			enlluernant
past participle				masculine		feminine
		singular		enlluernat		enlluernada
		plural		enlluernats		enlluernades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enlluerno	enlluernes	enlluerna	enlluernem	enlluerneu	enlluernen
	imperfect	enlluernava	enlluernaves	enlluernava	enlluernàvem	enlluernàveu	enlluernaven
	future	enlluernaré	enlluernaràs	enlluernarà	enlluernarem	enlluernareu	enlluernaran
	preterite	enlluerní	enlluernares	enlluernà	enlluernàrem	enlluernàreu	enlluernaren
	conditional	enlluernaria	enlluernaries	enlluernaria	enlluernaríem	enlluernaríeu	enlluernarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enlluerni	enlluernis	enlluerni	enlluernem	enlluerneu	enlluernin
	imperfect	enlluernés	enlluernessis	enlluernés	enlluernéssim	enlluernéssiu	enlluernessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enlluerna	enlluerni	enlluernem	enlluerneu	enlluernin
	negative (no)	—	no enlluernis	no enlluerni	no enlluernem	no enlluerneu	no enlluernin

Derived terms

Anagrams

enrullaren