ensarronar

Catalan

Etymology

From en- +‎ sarró (“sack”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ən.sə.ruˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [ən.sə.roˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [en.sa.roˈnaɾ]

Verb

ensarronar (first-person singular present ensarrono, first-person singular preterite ensarroní, past participle ensarronat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. (transitive) to deceive, to fool

Conjugation

    Conjugation of ensarronar (first conjugation)

infinitive			ensarronar
gerund			ensarronant
past participle				masculine		feminine
		singular		ensarronat		ensarronada
		plural		ensarronats		ensarronades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ensarrono	ensarrones	ensarrona	ensarronem	ensarroneu	ensarronen
	imperfect	ensarronava	ensarronaves	ensarronava	ensarronàvem	ensarronàveu	ensarronaven
	future	ensarronaré	ensarronaràs	ensarronarà	ensarronarem	ensarronareu	ensarronaran
	preterite	ensarroní	ensarronares	ensarronà	ensarronàrem	ensarronàreu	ensarronaren
	conditional	ensarronaria	ensarronaries	ensarronaria	ensarronaríem	ensarronaríeu	ensarronarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ensarroni	ensarronis	ensarroni	ensarronem	ensarroneu	ensarronin
	imperfect	ensarronés	ensarronessis	ensarronés	ensarronéssim	ensarronéssiu	ensarronessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	ensarrona	ensarroni	ensarronem	ensarroneu	ensarronin
	negative (no)	—	no ensarronis	no ensarroni	no ensarronem	no ensarroneu	no ensarronin

Further reading

• “ensarronar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “ensarronar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ensarronar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.