ensofrar

Catalan

Etymology

From en- +‎ sofre +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ən.suˈfɾa]
• IPA^(key): (Balearic) [ən.soˈfɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [en.soˈfɾaɾ]

Verb

ensofrar (first-person singular present ensofro, first-person singular preterite ensofrí, past participle ensofrat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to sulfur

Conjugation

    Conjugation of ensofrar (first conjugation)

infinitive			ensofrar
gerund			ensofrant
past participle				masculine		feminine
		singular		ensofrat		ensofrada
		plural		ensofrats		ensofrades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ensofro	ensofres	ensofra	ensofrem	ensofreu	ensofren
	imperfect	ensofrava	ensofraves	ensofrava	ensofràvem	ensofràveu	ensofraven
	future	ensofraré	ensofraràs	ensofrarà	ensofrarem	ensofrareu	ensofraran
	preterite	ensofrí	ensofrares	ensofrà	ensofràrem	ensofràreu	ensofraren
	conditional	ensofraria	ensofraries	ensofraria	ensofraríem	ensofraríeu	ensofrarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ensofri	ensofris	ensofri	ensofrem	ensofreu	ensofrin
	imperfect	ensofrés	ensofressis	ensofrés	ensofréssim	ensofréssiu	ensofressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	ensofra	ensofri	ensofrem	ensofreu	ensofrin
	negative (no)	—	no ensofris	no ensofri	no ensofrem	no ensofreu	no ensofrin

Derived terms

• ensofrada
• ensoframent

Further reading

• “ensofrar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.