esbiaixar

Catalan

Etymology

From es- +‎ biaix +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.bi.əˈʃa]
• IPA^(key): (Valencian) [ez.bi.ajˈʃaɾ]

Verb

esbiaixar (first-person singular present esbiaixo, first-person singular preterite esbiaixí, past participle esbiaixat)

1. (transitive) to cut on the bias

   Synonym: esgaiar

2. (transitive, intransitive) to bias, to skew

Conjugation

    Conjugation of esbiaixar (first conjugation)

infinitive			esbiaixar
gerund			esbiaixant
past participle				masculine		feminine
		singular		esbiaixat		esbiaixada
		plural		esbiaixats		esbiaixades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esbiaixo	esbiaixes	esbiaixa	esbiaixem	esbiaixeu	esbiaixen
	imperfect	esbiaixava	esbiaixaves	esbiaixava	esbiaixàvem	esbiaixàveu	esbiaixaven
	future	esbiaixaré	esbiaixaràs	esbiaixarà	esbiaixarem	esbiaixareu	esbiaixaran
	preterite	esbiaixí	esbiaixares	esbiaixà	esbiaixàrem	esbiaixàreu	esbiaixaren
	conditional	esbiaixaria	esbiaixaries	esbiaixaria	esbiaixaríem	esbiaixaríeu	esbiaixarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esbiaixi	esbiaixis	esbiaixi	esbiaixem	esbiaixeu	esbiaixin
	imperfect	esbiaixés	esbiaixessis	esbiaixés	esbiaixéssim	esbiaixéssiu	esbiaixessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esbiaixa	esbiaixi	esbiaixem	esbiaixeu	esbiaixin
	negative (no)	—	no esbiaixis	no esbiaixi	no esbiaixem	no esbiaixeu	no esbiaixin

Derived terms

• esbiaixada
• esbiaixament
• esbiaixat

Further reading

• “esbiaixar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.