espunyir

Catalan

Etymology

From es- +‎ puny (“wrist”) +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.puˈɲi]
• IPA^(key): (Valencia) [es.puˈɲiɾ]

Verb

espunyir (first-person singular present espunyo, first-person singular preterite espunyí, past participle espunyit)

1. (transitive) to wring out
2. (reflexive) to wrench, to sprain

Conjugation

    Conjugation of espunyir (third conjugation, without -eix-)

infinitive			espunyir
gerund			espunyint
past participle				masculine		feminine
		singular		espunyit		espunyida
		plural		espunyits		espunyides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espunyo	espunys	espuny	espunyim	espunyiu	espunyen
	imperfect	espunyia	espunyies	espunyia	espunyíem	espunyíeu	espunyien
	future	espunyiré	espunyiràs	espunyirà	espunyirem	espunyireu	espunyiran
	preterite	espunyí	espunyires	espunyí	espunyírem	espunyíreu	espunyiren
	conditional	espunyiria	espunyiries	espunyiria	espunyiríem	espunyiríeu	espunyirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espunyi	espunyis	espunyi	espunyim	espunyiu	espunyin
	imperfect	espunyís	espunyissis	espunyís	espunyíssim	espunyíssiu	espunyissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	espuny	espunyi	espunyim	espunyiu	espunyin
	negative (no)	—	no espunyis	no espunyi	no espunyim	no espunyiu	no espunyin

Synonyms

• cansar, desarticular, desllorigar

Derived terms

• espunyida
• espunyidella
• espunyidera

References

• “espunyir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Further reading

• “espunyir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.