impel·lir

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin impellere (“to push”), with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [im.pəlˈli]
• IPA^(key): (Valencian) [im.pelˈliɾ]

Verb

impel·lir (first-person singular present impel·leixo, first-person singular preterite impel·lí, past participle impel·lit)

1. (transitive) to push, to shove

   Synonym: empènyer

2. (transitive, figurative) to impel, to drive

   Synonyms: impulsar, incitar, estimular

Conjugation

    Conjugation of impel·lir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			impel·lir
gerund			impel·lint
past participle				masculine		feminine
		singular		impel·lit		impel·lida
		plural		impel·lits		impel·lides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	impel·leixo	impel·leixes	impel·leix	impel·lim	impel·liu	impel·leixen
	imperfect	impel·lia	impel·lies	impel·lia	impel·líem	impel·líeu	impel·lien
	future	impel·liré	impel·liràs	impel·lirà	impel·lirem	impel·lireu	impel·liran
	preterite	impel·lí	impel·lires	impel·lí	impel·lírem	impel·líreu	impel·liren
	conditional	impel·liria	impel·liries	impel·liria	impel·liríem	impel·liríeu	impel·lirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	impel·leixi	impel·leixis	impel·leixi	impel·lim	impel·liu	impel·leixin
	imperfect	impel·lís	impel·lissis	impel·lís	impel·líssim	impel·líssiu	impel·lissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	impel·leix	impel·leixi	impel·lim	impel·liu	impel·leixin
	negative (no)	—	no impel·leixis	no impel·leixi	no impel·lim	no impel·liu	no impel·leixin

Related terms

• impel·lent
• impuls

Further reading

• “impel·lir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.