puntuar

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pun.tuˈa]
• IPA^(key): (Valencian) [pun.tuˈaɾ]

Verb

puntuar (first-person singular present puntuo, first-person singular preterite puntuí, past participle puntuat)

1. to punctuate
2. to score points

Conjugation

    Conjugation of puntuar (first conjugation)

infinitive			puntuar
gerund			puntuant
past participle				masculine		feminine
		singular		puntuat		puntuada
		plural		puntuats		puntuades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	puntuo	puntues	puntua	puntuem	puntueu	puntuen
	imperfect	puntuava	puntuaves	puntuava	puntuàvem	puntuàveu	puntuaven
	future	puntuaré	puntuaràs	puntuarà	puntuarem	puntuareu	puntuaran
	preterite	puntuí	puntuares	puntuà	puntuàrem	puntuàreu	puntuaren
	conditional	puntuaria	puntuaries	puntuaria	puntuaríem	puntuaríeu	puntuarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	puntuï	puntuïs	puntuï	puntuem	puntueu	puntuïn
	imperfect	puntués	puntuessis	puntués	puntuéssim	puntuéssiu	puntuessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	puntua	puntuï	puntuem	puntueu	puntuïn
	negative (no)	—	no puntuïs	no puntuï	no puntuem	no puntueu	no puntuïn

Related terms

• punt
• puntuació

Further reading

• “puntuar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Spanish

Etymology

Borrowed from Medieval Latin pūnctuāre (“to mark with a point, to prick”).

Pronunciation

• IPA^(key): /punˈtwaɾ/ [pũn̪ˈt̪waɾ]
• Rhymes: -aɾ
• Syllabification: pun‧tuar

Verb

puntuar (first-person singular present puntúo, first-person singular preterite puntué, past participle puntuado)

1. to punctuate
2. to score or gain points

Conjugation

    Conjugation of puntuar (u-ú alternation) (See Appendix:Spanish verbs)

infinitive			puntuar
gerund			puntuando
past participle				masculine		feminine
		singular		puntuado		puntuada
		plural		puntuados		puntuadas
		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
indicative		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	puntúo	puntúastú puntuásvos	puntúa	puntuamos	puntuáis	puntúan
	imperfect	puntuaba	puntuabas	puntuaba	puntuábamos	puntuabais	puntuaban
	preterite	puntué	puntuaste	puntuó	puntuamos	puntuasteis	puntuaron
	future	puntuaré	puntuarás	puntuará	puntuaremos	puntuaréis	puntuarán
	conditional	puntuaría	puntuarías	puntuaría	puntuaríamos	puntuaríais	puntuarían
subjunctive		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	puntúe	puntúestú puntuésvos2	puntúe	puntuemos	puntuéis	puntúen
	imperfect (ra)	puntuara	puntuaras	puntuara	puntuáramos	puntuarais	puntuaran
	imperfect (se)	puntuase	puntuases	puntuase	puntuásemos	puntuaseis	puntuasen
	future1	puntuare	puntuares	puntuare	puntuáremos	puntuareis	puntuaren
imperative		—	tú vos	usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ustedes
	affirmative		puntúatú puntuávos	puntúe	puntuemos	puntuad	puntúen
	negative		no puntúes	no puntúe	no puntuemos	no puntuéis	no puntúen

¹Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
²Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

    Selected combined forms of puntuar (u-ú alternation)

These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
with infinitive puntuar
	dative	puntuarme	puntuarte	puntuarle, puntuarse	puntuarnos	puntuaros	puntuarles, puntuarse
	accusative	puntuarme	puntuarte	puntuarlo, puntuarla, puntuarse	puntuarnos	puntuaros	puntuarlos, puntuarlas, puntuarse
with gerund puntuando
	dative	puntuándome	puntuándote	puntuándole, puntuándose	puntuándonos	puntuándoos	puntuándoles, puntuándose
	accusative	puntuándome	puntuándote	puntuándolo, puntuándola, puntuándose	puntuándonos	puntuándoos	puntuándolos, puntuándolas, puntuándose
with informal second-person singular tú imperative puntúa
	dative	puntúame	puntúate	puntúale	puntúanos	not used	puntúales
	accusative	puntúame	puntúate	puntúalo, puntúala	puntúanos	not used	puntúalos, puntúalas
with informal second-person singular vos imperative puntuá
	dative	puntuame	puntuate	puntuale	puntuanos	not used	puntuales
	accusative	puntuame	puntuate	puntualo, puntuala	puntuanos	not used	puntualos, puntualas
with formal second-person singular imperative puntúe
	dative	puntúeme	not used	puntúele, puntúese	puntúenos	not used	puntúeles
	accusative	puntúeme	not used	puntúelo, puntúela, puntúese	puntúenos	not used	puntúelos, puntúelas
with first-person plural imperative puntuemos
	dative	not used	puntuémoste	puntuémosle	puntuémonos	puntuémoos	puntuémosles
	accusative	not used	puntuémoste	puntuémoslo, puntuémosla	puntuémonos	puntuémoos	puntuémoslos, puntuémoslas
with informal second-person plural imperative puntuad
	dative	puntuadme	not used	puntuadle	puntuadnos	puntuaos	puntuadles
	accusative	puntuadme	not used	puntuadlo, puntuadla	puntuadnos	puntuaos	puntuadlos, puntuadlas
with formal second-person plural imperative puntúen
	dative	puntúenme	not used	puntúenle	puntúennos	not used	puntúenles, puntúense
	accusative	puntúenme	not used	puntúenlo, puntúenla	puntúennos	not used	puntúenlos, puntúenlas, puntúense

Related terms

• puntaje
• punto
• puntuación

 

Further reading

• “puntuar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014
• “puntuar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.