agabellar

Catalan

Etymology

From a- +‎ gabella +‎ -ar.

Verb

agabellar (first-person singular present agabello, first-person singular preterite agabellí, past participle agabellat)

1. (transitive) to hoard
2. (transitive) to assemble (a group of people for a particular purpose)
3. (takes a reflexive pronoun) to band together, to gang up

Conjugation

    Conjugation of agabellar (first conjugation)

infinitive			agabellar
gerund			agabellant
past participle				masculine		feminine
		singular		agabellat		agabellada
		plural		agabellats		agabellades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	agabello	agabelles	agabella	agabellem	agabelleu	agabellen
	imperfect	agabellava	agabellaves	agabellava	agabellàvem	agabellàveu	agabellaven
	future	agabellaré	agabellaràs	agabellarà	agabellarem	agabellareu	agabellaran
	preterite	agabellí	agabellares	agabellà	agabellàrem	agabellàreu	agabellaren
	conditional	agabellaria	agabellaries	agabellaria	agabellaríem	agabellaríeu	agabellarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	agabelli	agabellis	agabelli	agabellem	agabelleu	agabellin
	imperfect	agabellés	agabellessis	agabellés	agabelléssim	agabelléssiu	agabellessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	agabella	agabelli	agabellem	agabelleu	agabellin
	negative (no)	—	no agabellis	no agabelli	no agabellem	no agabelleu	no agabellin

Derived terms

• agabellador
• agabellament

Further reading

• “agabellar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024