bandejar

Catalan

Etymology

From ban +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [bən.dəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [ban.deˈd͡ʒaɾ]

Verb

bandejar (first-person singular present bandejo, first-person singular preterite bandegí, past participle bandejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to exile

   Synonym: desterrar

Conjugation

    Conjugation of bandejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			bandejar
gerund			bandejant
past participle				masculine		feminine
		singular		bandejat		bandejada
		plural		bandejats		bandejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	bandejo	bandeges	bandeja	bandegem	bandegeu	bandegen
	imperfect	bandejava	bandejaves	bandejava	bandejàvem	bandejàveu	bandejaven
	future	bandejaré	bandejaràs	bandejarà	bandejarem	bandejareu	bandejaran
	preterite	bandegí	bandejares	bandejà	bandejàrem	bandejàreu	bandejaren
	conditional	bandejaria	bandejaries	bandejaria	bandejaríem	bandejaríeu	bandejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	bandegi	bandegis	bandegi	bandegem	bandegeu	bandegin
	imperfect	bandegés	bandegessis	bandegés	bandegéssim	bandegéssiu	bandegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	bandeja	bandegi	bandegem	bandegeu	bandegin
	negative (no)	—	no bandegis	no bandegi	no bandegem	no bandegeu	no bandegin

Derived terms

• bandejament

Further reading

• “bandejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “bandejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “bandejar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “bandejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.