esmentar

Catalan

Etymology

From es- +‎ ment +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.mənˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [ez.menˈtaɾ]

Verb

esmentar (first-person singular present esmento, first-person singular preterite esmentí, past participle esmentat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. to mention

   Synonym: mencionar

   Va esmentar els motius en favor de la restauració del castell.

   She mentioned the reasons in favour of the restoration of the castle.

Conjugation

    Conjugation of esmentar (first conjugation)

infinitive			esmentar
gerund			esmentant
past participle				masculine		feminine
		singular		esmentat		esmentada
		plural		esmentats		esmentades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esmento	esmentes	esmenta	esmentem	esmenteu	esmenten
	imperfect	esmentava	esmentaves	esmentava	esmentàvem	esmentàveu	esmentaven
	future	esmentaré	esmentaràs	esmentarà	esmentarem	esmentareu	esmentaran
	preterite	esmentí	esmentares	esmentà	esmentàrem	esmentàreu	esmentaren
	conditional	esmentaria	esmentaries	esmentaria	esmentaríem	esmentaríeu	esmentarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esmenti	esmentis	esmenti	esmentem	esmenteu	esmentin
	imperfect	esmentés	esmentessis	esmentés	esmentéssim	esmentéssiu	esmentessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esmenta	esmenti	esmentem	esmenteu	esmentin
	negative (no)	—	no esmentis	no esmenti	no esmentem	no esmenteu	no esmentin

Related terms

• esment

Further reading

• “esmentar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “esmentar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.