marxar

Catalan

Etymology

Compare Occitan marchar, borrowed from French marcher or Spanish marchar, from Frankish *markōn (“to mark, mark out, to press with the foot”), from Proto-Germanic *markōną (“to mark, to notice”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [mərˈʃa]
• IPA^(key): (Valencian) [maɾˈt͡ʃaɾ]
• Homophone: marxà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

marxar (first-person singular present marxo, first-person singular preterite marxí, past participle marxat)

1. (intransitive) to go, leave, depart

   Synonym: anar-se'n

2. (intransitive) to function, work, run
3. (intransitive) to march

Conjugation

    Conjugation of marxar (first conjugation)

infinitive			marxar
gerund			marxant
past participle				masculine		feminine
		singular		marxat		marxada
		plural		marxats		marxades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	marxo	marxes	marxa	marxem	marxeu	marxen
	imperfect	marxava	marxaves	marxava	marxàvem	marxàveu	marxaven
	future	marxaré	marxaràs	marxarà	marxarem	marxareu	marxaran
	preterite	marxí	marxares	marxà	marxàrem	marxàreu	marxaren
	conditional	marxaria	marxaries	marxaria	marxaríem	marxaríeu	marxarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	marxi	marxis	marxi	marxem	marxeu	marxin
	imperfect	marxés	marxessis	marxés	marxéssim	marxéssiu	marxessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	marxa	marxi	marxem	marxeu	marxin
	negative (no)	—	no marxis	no marxi	no marxem	no marxeu	no marxin

Further reading

• “marxar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “marxar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.