reduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin redūcere; adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rə.ðuˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [re.ðuˈiɾ]

Verb

reduir (first-person singular present redueixo, first-person singular preterite reduí, past participle reduït)

1. to bring back into original condition, restore, heal
2. to reduce, to simplify
3. to reduce, to lessen, to make smaller
4. to explain in simpler terms
5. to restrain

Conjugation

    Conjugation of reduir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			reduir
gerund			reduint
past participle				masculine		feminine
		singular		reduït		reduïda
		plural		reduïts		reduïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	redueixo	redueixes	redueix	reduïm	reduïu	redueixen
	imperfect	reduïa	reduïes	reduïa	reduíem	reduíeu	reduïen
	future	reduiré	reduiràs	reduirà	reduirem	reduireu	reduiran
	preterite	reduí	reduïres	reduí	reduírem	reduíreu	reduïren
	conditional	reduiria	reduiries	reduiria	reduiríem	reduiríeu	reduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	redueixi	redueixis	redueixi	reduïm	reduïu	redueixin
	imperfect	reduís	reduïssis	reduís	reduíssim	reduíssiu	reduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	redueix	redueixi	reduïm	reduïu	redueixin
	negative (no)	—	no redueixis	no redueixi	no reduïm	no reduïu	no redueixin

Related terms

• reducció
• reductible
• reductiu
• reductor
• reduïment

 

References

• “reduir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Further reading

• “reduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “reduir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “reduir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.