encomanar

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əŋ.ku.məˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [əŋ.ko.məˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [eŋ.ko.maˈnaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

encomanar (first-person singular present encomano, first-person singular preterite encomaní, past participle encomanat)

1. (transitive) to entrust
2. (transitive) to infect; to transmit (a disease) to

   Synonym: contagiar

Conjugation

    Conjugation of encomanar (first conjugation)

infinitive			encomanar
gerund			encomanant
past participle				masculine		feminine
		singular		encomanat		encomanada
		plural		encomanats		encomanades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encomano	encomanes	encomana	encomanem	encomaneu	encomanen
	imperfect	encomanava	encomanaves	encomanava	encomanàvem	encomanàveu	encomanaven
	future	encomanaré	encomanaràs	encomanarà	encomanarem	encomanareu	encomanaran
	preterite	encomaní	encomanares	encomanà	encomanàrem	encomanàreu	encomanaren
	conditional	encomanaria	encomanaries	encomanaria	encomanaríem	encomanaríeu	encomanarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encomani	encomanis	encomani	encomanem	encomaneu	encomanin
	imperfect	encomanés	encomanessis	encomanés	encomanéssim	encomanéssiu	encomanessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encomana	encomani	encomanem	encomaneu	encomanin
	negative (no)	—	no encomanis	no encomani	no encomanem	no encomaneu	no encomanin

Related terms

• comanar

Further reading

• “encomanar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “encomanar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “encomanar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “encomanar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.