esgranar

Catalan

Etymology

From es- +‎ gra +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.ɡɾəˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [ez.ɣɾaˈnaɾ]

Verb

esgranar (first-person singular present esgrano, first-person singular preterite esgraní, past participle esgranat)

1. to thresh (grains)
2. to shell (legumes)
3. to stem (grapes)

   Synonym: desrapar

Conjugation

    Conjugation of esgranar (first conjugation)

infinitive			esgranar
gerund			esgranant
past participle				masculine		feminine
		singular		esgranat		esgranada
		plural		esgranats		esgranades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgrano	esgranes	esgrana	esgranem	esgraneu	esgranen
	imperfect	esgranava	esgranaves	esgranava	esgranàvem	esgranàveu	esgranaven
	future	esgranaré	esgranaràs	esgranarà	esgranarem	esgranareu	esgranaran
	preterite	esgraní	esgranares	esgranà	esgranàrem	esgranàreu	esgranaren
	conditional	esgranaria	esgranaries	esgranaria	esgranaríem	esgranaríeu	esgranarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgrani	esgranis	esgrani	esgranem	esgraneu	esgranin
	imperfect	esgranés	esgranessis	esgranés	esgranéssim	esgranéssiu	esgranessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esgrana	esgrani	esgranem	esgraneu	esgranin
	negative (no)	—	no esgranis	no esgrani	no esgranem	no esgraneu	no esgranin

Derived terms

• esgranadora

Further reading

• “esgranar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.