salivar
Asturian edit
Verb edit
salivar
- to salivate
Conjugation edit
Conjugation of salivar
Catalan edit
Etymology edit
Borrowed from Latin salīvāre. First attested in 1839.[1]
Pronunciation edit
Verb edit
salivar (first-person singular present salivo, first-person singular preterite saliví, past participle salivat)
- (intransitive) to salivate (to secrete saliva)
Conjugation edit
Conjugation of salivar (first conjugation)
infinitive | salivar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | salivant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | salivat | salivada | |||||
plural | salivats | salivades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | salivo | salives | saliva | salivem | saliveu | saliven | |
imperfect | salivava | salivaves | salivava | salivàvem | salivàveu | salivaven | |
future | salivaré | salivaràs | salivarà | salivarem | salivareu | salivaran | |
preterite | saliví | salivares | salivà | salivàrem | salivàreu | salivaren | |
conditional | salivaria | salivaries | salivaria | salivaríem | salivaríeu | salivarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | salivi | salivis | salivi | salivem | saliveu | salivin | |
imperfect | salivés | salivessis | salivés | salivéssim | salivéssiu | salivessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | saliva | salivi | salivem | saliveu | salivin | |
negative (no) | — | no salivis | no salivi | no salivem | no saliveu | no salivin |
Related terms edit
References edit
- ^ “salivar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading edit
- “salivar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “salivar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “salivar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Portuguese edit
Etymology edit
Pronunciation edit
- Hyphenation: sa‧li‧var
Verb edit
salivar (first-person singular present salivo, first-person singular preterite salivei, past participle salivado)
- to salivate (to secrete saliva)
Conjugation edit
Conjugation of salivar (See Appendix:Portuguese verbs)
1Brazilian Portuguese.
2European Portuguese.
Related terms edit
Further reading edit
Romanian edit
Etymology edit
Borrowed from French salivaire.
Adjective edit
salivar m or n (feminine singular salivară, masculine plural salivari, feminine and neuter plural salivare)
Declension edit
Declension of salivar
singular | plural | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
masculine | neuter | feminine | masculine | neuter | feminine | ||
nominative/ accusative |
indefinite | salivar | salivară | salivari | salivare | ||
definite | salivarul | salivara | salivarii | salivarele | |||
genitive/ dative |
indefinite | salivar | salivare | salivari | salivare | ||
definite | salivarului | salivarei | salivarilor | salivarelor |
Spanish edit
Etymology edit
Pronunciation edit
Verb edit
salivar (first-person singular present salivo, first-person singular preterite salivé, past participle salivado)
- (intransitive) to salivate (to secrete saliva)
Conjugation edit
Conjugation of salivar (See Appendix:Spanish verbs)
Selected combined forms of salivar
These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.
Related terms edit
Further reading edit
- “salivar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014