aparentar

Catalan

Etymology

From aparent +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.pə.ɾənˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [a.pa.ɾenˈtaɾ]

Verb

aparentar (first-person singular present aparento, first-person singular preterite aparentí, past participle aparentat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. to feign, to pretend
   • 2017 January 4, Iosu de la Torre, “La guerra de les Campos ocupa (gairebé) totes les portades”, in El Periódico‎^[1]:

     La guerra de les Campos té dos bàndols al quiosc malgrat que les capçaleres intentin aparentar neutralitat.

     The war of Las Campos has two factions at the newsstand, although the headlines are trying to feign neutrality.

2. to appear, to seem
   • 2017 January 4, Toni Aira, “'Empollons' i ianquis”, in El Periódico‎^[2]:

     N'hi ha que, fora del Partit Popular, encara es pregunten si realment la figura del director del Gabinet de Presidència, Jorge Moragas, és tan determinant com aparenta a l'hora de decidir tant l'acció política com el discurs de Rajoy.

     (please add an English translation of this quotation)

Conjugation

    Conjugation of aparentar (first conjugation)

infinitive			aparentar
gerund			aparentant
past participle				masculine		feminine
		singular		aparentat		aparentada
		plural		aparentats		aparentades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aparento	aparentes	aparenta	aparentem	aparenteu	aparenten
	imperfect	aparentava	aparentaves	aparentava	aparentàvem	aparentàveu	aparentaven
	future	aparentaré	aparentaràs	aparentarà	aparentarem	aparentareu	aparentaran
	preterite	aparentí	aparentares	aparentà	aparentàrem	aparentàreu	aparentaren
	conditional	aparentaria	aparentaries	aparentaria	aparentaríem	aparentaríeu	aparentarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aparenti	aparentis	aparenti	aparentem	aparenteu	aparentin
	imperfect	aparentés	aparentessis	aparentés	aparentéssim	aparentéssiu	aparentessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	aparenta	aparenti	aparentem	aparenteu	aparentin
	negative (no)	—	no aparentis	no aparenti	no aparentem	no aparenteu	no aparentin

Further reading

• “aparentar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “aparentar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “aparentar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “aparentar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Portuguese

Etymology

From aparente +‎ -ar.

Pronunciation

 

• (Brazil) IPA^(key): /a.pa.ɾẽˈta(ʁ)/ [a.pa.ɾẽˈta(h)]

• (Brazil) IPA^(key): /a.pa.ɾẽˈta(ʁ)/ [a.pa.ɾẽˈta(h)]
  • (São Paulo) IPA^(key): /a.pa.ɾẽˈta(ɾ)/
  • (Rio de Janeiro) IPA^(key): /a.pa.ɾẽˈta(ʁ)/ [a.pa.ɾẽˈta(χ)]
  • (Southern Brazil) IPA^(key): /a.pa.ɾẽˈta(ɻ)/

 

• (Portugal) IPA^(key): /ɐ.pɐ.ɾẽˈtaɾ/

• (Portugal) IPA^(key): /ɐ.pɐ.ɾẽˈtaɾ/
  • (Southern Portugal) IPA^(key): /ɐ.pɐ.ɾẽˈta.ɾi/

• Hyphenation: a‧pa‧ren‧tar

Verb

aparentar (first-person singular present aparento, first-person singular preterite aparentei, past participle aparentado)

1. to pretend, feign
2. to appear, seem

Conjugation

    Conjugation of aparentar (See Appendix:Portuguese verbs)

	Singular			Plural
	First-person (eu)	Second-person (tu)	Third-person (ele / ela / você)	First-person (nós)	Second-person (vós)	Third-person (eles / elas / vocês)
Infinitive
Impersonal	aparentar
Personal	aparentar	aparentares	aparentar	aparentarmos	aparentardes	aparentarem
Gerund
	aparentando
Past participle
Masculine	aparentado			aparentados
Feminine	aparentada			aparentadas
Indicative
Present	aparento	aparentas	aparenta	aparentamos	aparentais	aparentam
Imperfect	aparentava	aparentavas	aparentava	aparentávamos	aparentáveis	aparentavam
Preterite	aparentei	aparentaste	aparentou	aparentamos1, aparentámos2	aparentastes	aparentaram
Pluperfect	aparentara	aparentaras	aparentara	aparentáramos	aparentáreis	aparentaram
Future	aparentarei	aparentarás	aparentará	aparentaremos	aparentareis	aparentarão
Conditional	aparentaria	aparentarias	aparentaria	aparentaríamos	aparentaríeis	aparentariam
Subjunctive
Present	aparente	aparentes	aparente	aparentemos	aparenteis	aparentem
Imperfect	aparentasse	aparentasses	aparentasse	aparentássemos	aparentásseis	aparentassem
Future	aparentar	aparentares	aparentar	aparentarmos	aparentardes	aparentarem
Imperative
Affirmative		aparenta	aparente	aparentemos	aparentai	aparentem
Negative (não)		não aparentes	não aparente	não aparentemos	não aparenteis	não aparentem

¹Brazilian Portuguese.
²European Portuguese.

Spanish

Etymology

From aparente +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): /apaɾenˈtaɾ/ [a.pa.ɾẽn̪ˈt̪aɾ]

• Audio (Venezuela):

  (file)

• Rhymes: -aɾ
• Syllabification: a‧pa‧ren‧tar

Verb

aparentar (first-person singular present aparento, first-person singular preterite aparenté, past participle aparentado)

1. to pretend, feign, front

   Synonym: fingir

2. to appear, seem

Conjugation

    Conjugation of aparentar (See Appendix:Spanish verbs)

infinitive			aparentar
gerund			aparentando
past participle				masculine		feminine
		singular		aparentado		aparentada
		plural		aparentados		aparentadas
		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
indicative		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	aparento	aparentastú aparentásvos	aparenta	aparentamos	aparentáis	aparentan
	imperfect	aparentaba	aparentabas	aparentaba	aparentábamos	aparentabais	aparentaban
	preterite	aparenté	aparentaste	aparentó	aparentamos	aparentasteis	aparentaron
	future	aparentaré	aparentarás	aparentará	aparentaremos	aparentaréis	aparentarán
	conditional	aparentaría	aparentarías	aparentaría	aparentaríamos	aparentaríais	aparentarían
subjunctive		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	aparente	aparentestú aparentésvos2	aparente	aparentemos	aparentéis	aparenten
	imperfect (ra)	aparentara	aparentaras	aparentara	aparentáramos	aparentarais	aparentaran
	imperfect (se)	aparentase	aparentases	aparentase	aparentásemos	aparentaseis	aparentasen
	future1	aparentare	aparentares	aparentare	aparentáremos	aparentareis	aparentaren
imperative		—	tú vos	usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ustedes
	affirmative		aparentatú aparentávos	aparente	aparentemos	aparentad	aparenten
	negative		no aparentes	no aparente	no aparentemos	no aparentéis	no aparenten

¹Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
²Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

    Selected combined forms of aparentar

These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
with infinitive aparentar
	dative	aparentarme	aparentarte	aparentarle, aparentarse	aparentarnos	aparentaros	aparentarles, aparentarse
	accusative	aparentarme	aparentarte	aparentarlo, aparentarla, aparentarse	aparentarnos	aparentaros	aparentarlos, aparentarlas, aparentarse
with gerund aparentando
	dative	aparentándome	aparentándote	aparentándole, aparentándose	aparentándonos	aparentándoos	aparentándoles, aparentándose
	accusative	aparentándome	aparentándote	aparentándolo, aparentándola, aparentándose	aparentándonos	aparentándoos	aparentándolos, aparentándolas, aparentándose
with informal second-person singular tú imperative aparenta
	dative	aparéntame	aparéntate	aparéntale	aparéntanos	not used	aparéntales
	accusative	aparéntame	aparéntate	aparéntalo, aparéntala	aparéntanos	not used	aparéntalos, aparéntalas
with informal second-person singular vos imperative aparentá
	dative	aparentame	aparentate	aparentale	aparentanos	not used	aparentales
	accusative	aparentame	aparentate	aparentalo, aparentala	aparentanos	not used	aparentalos, aparentalas
with formal second-person singular imperative aparente
	dative	aparénteme	not used	aparéntele, aparéntese	aparéntenos	not used	aparénteles
	accusative	aparénteme	not used	aparéntelo, aparéntela, aparéntese	aparéntenos	not used	aparéntelos, aparéntelas
with first-person plural imperative aparentemos
	dative	not used	aparentémoste	aparentémosle	aparentémonos	aparentémoos	aparentémosles
	accusative	not used	aparentémoste	aparentémoslo, aparentémosla	aparentémonos	aparentémoos	aparentémoslos, aparentémoslas
with informal second-person plural imperative aparentad
	dative	aparentadme	not used	aparentadle	aparentadnos	aparentaos	aparentadles
	accusative	aparentadme	not used	aparentadlo, aparentadla	aparentadnos	aparentaos	aparentadlos, aparentadlas
with formal second-person plural imperative aparenten
	dative	aparéntenme	not used	aparéntenle	aparéntennos	not used	aparéntenles, aparéntense
	accusative	aparéntenme	not used	aparéntenlo, aparéntenla	aparéntennos	not used	aparéntenlos, aparéntenlas, aparéntense

Related terms

• aparecer
• apariencia

 

Further reading

• “aparentar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014