esbojarrar-se

Catalan

Etymology

From es- +‎ boig (“mad”) +‎ -arro +‎ -ar +‎ se.

Verb

esbojarrar-se (first-person singular present m'esbojarro, first-person singular preterite m'esbojarrí, past participle esbojarrat)

1. to run wild, to go crazy

Conjugation

    Conjugation of esbojarrar-se (first conjugation)

infinitive			esbojarrar-se
gerund			esbojarrant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		esbojarrat		esbojarrada
		plural		esbojarrats		esbojarrades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'esbojarro	t'esbojarres	s'esbojarra	ens esbojarrem	us esbojarreu	s'esbojarren
	imperfect	m'esbojarrava	t'esbojarraves	s'esbojarrava	ens esbojarràvem	us esbojarràveu	s'esbojarraven
	future	m'esbojarraré	t'esbojarraràs	s'esbojarrarà	ens esbojarrarem	us esbojarrareu	s'esbojarraran
	preterite	m'esbojarrí	t'esbojarrares	s'esbojarrà	ens esbojarràrem	us esbojarràreu	s'esbojarraren
	conditional	m'esbojarraria	t'esbojarraries	s'esbojarraria	ens esbojarraríem	us esbojarraríeu	s'esbojarrarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'esbojarri	t'esbojarris	s'esbojarri	ens esbojarrem	us esbojarreu	s'esbojarrin
	imperfect	m'esbojarrés	t'esbojarressis	s'esbojarrés	ens esbojarréssim	us esbojarréssiu	s'esbojarressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esbojarra't	esbojarri's	esbojarrem-nos	esbojarreu-vos	esbojarrin-se
	negative (no)	—	no t'esbojarris	no s'esbojarri	no ens esbojarrem	no us esbojarreu	no s'esbojarrin

Derived terms

• esbojarrament
• esbojarrat

Further reading

• “esbojarrar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024