esllavissar-se

Catalan

Etymology

From es- +‎ llau +‎ -ís +‎ -ar.

Verb

esllavissar-se (first-person singular present m'esllavisso, first-person singular preterite m'esllavissí, past participle esllavissat)

1. (reflexive) to fall apart, to crumble

Conjugation

    Conjugation of esllavissar-se (first conjugation)

infinitive			esllavissar-se
gerund			esllavissant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		esllavissat		esllavissada
		plural		esllavissats		esllavissades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'esllavisso	t'esllavisses	s'esllavissa	ens esllavissem	us esllavisseu	s'esllavissen
	imperfect	m'esllavissava	t'esllavissaves	s'esllavissava	ens esllavissàvem	us esllavissàveu	s'esllavissaven
	future	m'esllavissaré	t'esllavissaràs	s'esllavissarà	ens esllavissarem	us esllavissareu	s'esllavissaran
	preterite	m'esllavissí	t'esllavissares	s'esllavissà	ens esllavissàrem	us esllavissàreu	s'esllavissaren
	conditional	m'esllavissaria	t'esllavissaries	s'esllavissaria	ens esllavissaríem	us esllavissaríeu	s'esllavissarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'esllavissi	t'esllavissis	s'esllavissi	ens esllavissem	us esllavisseu	s'esllavissin
	imperfect	m'esllavissés	t'esllavissessis	s'esllavissés	ens esllavisséssim	us esllavisséssiu	s'esllavissessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esllavissa't	esllavissi's	esllavissem-nos	esllavisseu-vos	esllavissin-se
	negative (no)	—	no t'esllavissis	no s'esllavissi	no ens esllavissem	no us esllavisseu	no s'esllavissin

Derived terms

• esllavissada

Further reading

• “esllavissar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “esllavissar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “esllavissar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.