unir-se

See also: unirse

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [uˈnir.sə]
• IPA^(key): (Valencian) [uˈniɾ.se]

Verb

unir-se (first-person singular present m'uneixo, first-person singular preterite m'uní, past participle unit)

1. reflexive of unir

Conjugation

    Conjugation of unir-se (third conjugation, with -eix-)

infinitive			unir-se
gerund			unint-se
past participle				masculine		feminine
		singular		unit		unida
		plural		units		unides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'uneixo	t'uneixes	s'uneix	ens unim	us uniu	s'uneixen
	imperfect	m'unia	t'unies	s'unia	ens uníem	us uníeu	s'unien
	future	m'uniré	t'uniràs	s'unirà	ens unirem	us unireu	s'uniran
	preterite	m'uní	t'unires	s'uní	ens unírem	us uníreu	s'uniren
	conditional	m'uniria	t'uniries	s'uniria	ens uniríem	us uniríeu	s'unirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'uneixi	t'uneixis	s'uneixi	ens unim	us uniu	s'uneixin
	imperfect	m'unís	t'unissis	s'unís	ens uníssim	us uníssiu	s'unissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	uneix-te	uneixi's	unim-nos	uniu-vos	uneixin-se
	negative (no)	—	no t'uneixis	no s'uneixi	no ens unim	no us uniu	no s'uneixin