vantar-se

Catalan

Etymology

From Latin vānitāre (to brag).

Verb

vantar-se (first-person singular present em vanto, first-person singular preterite em vantí, past participle vantat)

1. (reflexive) to brag, to boast

   Synonym: vanar-se

Conjugation

    Conjugation of vantar-se (first conjugation)

infinitive			vantar-se
gerund			vantant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		vantat		vantada
		plural		vantats		vantades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em vanto	et vantes	es vanta	ens vantem	us vanteu	es vanten
	imperfect	em vantava	et vantaves	es vantava	ens vantàvem	us vantàveu	es vantaven
	future	em vantaré	et vantaràs	es vantarà	ens vantarem	us vantareu	es vantaran
	preterite	em vantí	et vantares	es vantà	ens vantàrem	us vantàreu	es vantaren
	conditional	em vantaria	et vantaries	es vantaria	ens vantaríem	us vantaríeu	es vantarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em vanti	et vantis	es vanti	ens vantem	us vanteu	es vantin
	imperfect	em vantés	et vantessis	es vantés	ens vantéssim	us vantéssiu	es vantessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	vanta't	vanti's	vantem-nos	vanteu-vos	vantin-se
	negative (no)	—	no et vantis	no es vanti	no ens vantem	no us vanteu	no es vantin

Further reading

• “vantar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “vantar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “vantar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vantar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.